SwePub
Tyck till om SwePub Sök här!
Sök i SwePub databas

  Utökad sökning

Träfflista för sökning "WAKA:kap ;spr:cat"

Sökning: WAKA:kap > Katalanska

  • Resultat 1-10 av 14
Sortera/gruppera träfflistan
   
NumreringReferensOmslagsbildHitta
1.
  • Ahl, Helene, 1958- (författare)
  • La teoria de la motivació com el poder disfressat
  • 2010
  • Ingår i: Foucault i l'aprenentatge permanent. Governant el subjecte. - Xàtiva : Edicions del Crec i Denes Editorial 2010. ; , s. 227-244
  • Bokkapitel (övrigt vetenskapligt/konstnärligt)
  •  
2.
  • Altés Arlandis, Alberto, 1978-, et al. (författare)
  • Performing public space : pràctiques artistico-collaboratives híbrides a l’espai públic contemporani
  • 2010
  • Ingår i: Sala d'Art Jove 2009. - Barcelona : Generalitat de Catalunya Departament d’acció Social i Ciutadania. - 9788461428700 ; , s. 129-143
  • Bokkapitel (övrigt vetenskapligt/konstnärligt)abstract
    • Veus en la pràctica artística la capacitat per transformar la ciutat, els seus espais o bé l’ús que en fem? Quins són els espais públics que més utilitzes en el teu dia a dia? Hi ha esperança per al safareig de Santa Esperança? Creus que l’acció de Somanyprojects ha servit per fer reactivar aquest espai i despertar-lo en l’imaginari col·lectiu del poble? Coneixeu algun altre espai públic que sigui propi de les dones? Què ens ofereix la mirada d’un artista que no contempli la d’un arquitecte a l’hora d’intervenir en un espai? En què consisteix una pràctica artistico-col·laborativa? Una intervenció d’aquest tipus pot conduir a alguna forma d’agenciament per part de la comunitat? Seria viable contemplar usos més alternatius de l’aigua com ara uns banys públics? Com valores la pràctica artística com a metodologia de treball per a projectes d’urbanisme participatiu? Us semblaria bé que s’hi realitzessin als safareigs altres activitats a part de rentar roba i de difusió turística? Estem molt lluny per part dels polítics de pensar les ciutats on volem viure a partir de les necessitats del propi ciutadà? Tens alguna pregunta a fer-nos? Alguna a fer-te a tu mateix?Performing Public Space es una veu múltiple, una artista de Missouri, un catedràtic d’universitat, un arquitecte, un regidor d’urbanisme, un regidor de cultura, la directora d’un museu, uns comissaris, un educador i investigador de l’art, unes cinc dones que encara renten en un safareig, una família, un parell de doctorands i tots aquells que no hi han estat inclosos. També es una sèrie d’agraïments.Es una redefinició i construcció d’espai públic a partir d’una mirada multidisciplinària sobre l’espai comú , l’art i la vida quotidiana. Potser es una pràctica artística col·laborativa hibrida que posa de manifest accions, iniciatives, propostes i reconeixements al voltant d’un espai molt específic i peculiar com ara els safareigs d’aigua termal.
  •  
3.
  • Andersson, Per, 1964- (författare)
  • El reconeixement de l'aprenentatge anterior com una tècnica de govern
  • 2010. - 1
  • Ingår i: Foucault i l'aprenentatge permanent. - Xàtiva (València) : Edicions del Crec i Denes Editorial. - 9788415103011 - 8415103018 ; , s. 195-209
  • Bokkapitel (övrigt vetenskapligt/konstnärligt)abstract
    • Durant els últims vint anys ha hagut un interès creixent en el treball de Michel Foucault en sociologia i en particular el relacionat amb l'educació. Aquest és el primer llibre que utilitza el seu treball per a considerar l'educació permanent por sí mateix, explora la importància de les polítiques i les pràctiques de l'educació permanent (...) aquest llibre ofereix visions en qüestions com:¿Quines són els efectes de les polítiques de l'educació permanent dins dels sistemes socio-polítics de govern?¿Què fa l'educació permanent per la nostra comprensió de nosaltres mateixos com a ciutadans?¿Com actua l'educació permanent en la regulació i la reordenació d'allò que les persones fan?Suggereix que la interpretació de l'educació permanent com a contribució a l'economia del coneixement, la globalització o el nou ordre del treball pot necessitar ser revisada si hem d'entendre el seu impacte de manera més completa.
  •  
4.
  • Bauzà van Slingerlandt, Alicia, et al. (författare)
  • Planificació territorial insular a les Illes Balears: sostenibilitat forta o dèbil?
  • 2010
  • Ingår i: Homenatge a Bartomeu Barceló i Pons, geògraf [Tribute to Bartomeu Barceló i Pons, geographer]. - 9788492562985 ; , s. 355-369
  • Bokkapitel (övrigt vetenskapligt/konstnärligt)abstract
    • Sustainability is a concept that has generated a great political and scientific debate during the last two decades, especially from the moment it was added to the concept of development. This has led to the distinction of two main interpretations of the term: weak and strong sustainability. The basic difference between both is that the first considers natural, manufactured and human capitals are substitutes, while the latter considers they are complementary. The Balearic Islands (Majorca, Minorca, Ibiza and Formentera) are located in the Western Mediterranean basin. The archipelago has experienced a great transformation due to tourism and nowadays it is one of the most important global tourist spaces where this economic activity covers about ¾ of the total GDP and labour. Moreover, tourism is understood as an urbanizing force. Since the late 1950s the land has been transformed by the construction of tourism ‘infrastructures’ (hotels, restaurants, shopping centres, etc) and by the parallel urban process of non-tourist infrastructures. Land transformation has been accompanied by a lack of planning. Though some attempts of planning have been taken place, it was in 1999 when a more comprehensive strategy of land use planning started through the Land Use Planning Directives (DOT- Directrius d’Ordenació del Territori). Due to special features of each island, every insular government had to develop a particular plan called Insular Land Use Plan (PTI- Pla Territorial Insular). This paper will attempt to analyse the three different Insular Plans according to the conceptualisation of weak or strong sustainability since different land use planning is related to different geohistorical processes of insertion to tourism development.
  •  
5.
  • Carbonell, Adrià (författare)
  • Repensar la urbanitat: ecologia, infraestructura, urbanització
  • 2015
  • Ingår i: L'arquitectura que ve. - Borriana : Agrupació Borrianenca de Cultura. ; , s. 93-98
  • Bokkapitel (populärvet., debatt m.m.)abstract
    • Si el segle XIX va ser el de l’aparició de les metròpolis i el segle XX el de l’explosió dels territoris a escala regional, el segle XXI és el de la urbanització planetària. El procés d’urbanització extensiva que estem vivint ha esborrat els límits entre la ciutat i el camp, resultant en un fenomen d’urbanització total a escala planetària, que s’està consolidant als inicis d’aquest nou segle. Seguint les idees que Henri Lefebvre va anticipar el 1970 a La revolution urbaine, aquest article qüestionarà els models tradicionals d’urbanitat i defensarà la necessitat de definir un nou territori per l’arquitectura que explori i articuli noves nocions d’ecologia i d’infraestructura, i que investigui nous processos d’urbanització.
  •  
6.
  •  
7.
  •  
8.
  •  
9.
  •  
10.
  • Nicoll, Katherine, et al. (författare)
  • Mobilitzant Foucault en els estudis de l'educació permanent
  • 2010
  • Ingår i: Foucault i l'aprenentatge permanent. - Xàtiva : Denes Editorial. - 9788415103011 - 9788493777241 ; , s. 37-59
  • Bokkapitel (övrigt vetenskapligt/konstnärligt)abstract
    • Durant els últims vint anys ha hagut un interès creixent en el treball de Michel Foucault en sociologia i en particular el relacionat amb l'educació. Aquest és el primer llibre que utilitza el seu treball per a considerar l'educació permanent por sí mateix, explora la importància de les polítiques i les pràctiques de l'educació permanent (...) aquest llibre ofereix visions en qüestions com:¿Quines són els efectes de les polítiques de l'educació permanent dins dels sistemes socio-polítics de govern?¿Què fa l'educació permanent per la nostra comprensió de nosaltres mateixos com a ciutadans?¿Com actua l'educació permanent en la regulació i la reordenació d'allò que les persones fan?Suggereix que la interpretació de l'educació permanent com a contribució a l'economia del coneixement, la globalització o el nou ordre del treball pot necessitar ser revisada si hem d'entendre el seu impacte de manera més completa.
  •  
Skapa referenser, mejla, bekava och länka
  • Resultat 1-10 av 14
Språk
Forskningsämne (UKÄ/SCB)
Samhällsvetenskap (7)
Humaniora (6)

År

Kungliga biblioteket hanterar dina personuppgifter i enlighet med EU:s dataskyddsförordning (2018), GDPR. Läs mer om hur det funkar här.
Så här hanterar KB dina uppgifter vid användning av denna tjänst.

 
pil uppåt Stäng

Kopiera och spara länken för att återkomma till aktuell vy